FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que blanqueja. Substància amb poder de blanquejar que actua sobre les matèries que acoloreixen els materials tractats, les oxida o les redueix a formes incolores. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al diable o als diables, que ve del diable. Poder diabòlic. Arts diabòliques. Temptació diabòlica. Granment perniciós. Una invenció diabòlica. Intencions diabòliques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de secularitzar o de secularitzar-se; l'efecte. Pèrdua o minva de poder explicatiu i referencial que experimenten les religions tradicionals en la societat moderna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atribució i exercici del dret o poder de manar, de regir, de governar, de dictar lleis, de fer-les observar, etc. L'autoritat del rei. L'autoritat paternal. L'autoritat de les lleis. Persona que té aquest dret o poder. Les autoritats eclesiàstiques. Poder d'imposar-se a l'opinió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tauló, tronc d'arbre, pedres, etc., convenientment col·locats per a poder passar un riu, un torrent. Si vols travessar el riu, més avall trobaràs una passera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de govern en què el poder està a les mans d'un grup social minoritari privilegiat, generalment per raons de família o de llinatge. Grup privilegiat que deté el poder en una societat amb aquesta forma de govern. Estament dels aristòcrates. Conjunt de persones o de [...]
